sinestèsia. roger velàzquez
Roger Velàzquez: photographer: exhibitions, assignments, published stories.
{ SYN
Sinestèsia
La llum i les ombres, en inesperada contradansa, deslliuren
la imaginació i desencadenen el tacte, l’olor, la temperatura i el gust. Blancs
i negres desvetllen els impulsos de l’ànima: tristesa o exaltació, placidesa i
meditació, misteri o meravella, atracció i plaer, tedi, repulsió, inquietud
o... (Respectem aquest racó misteriós).
Totes les arts estimen la sinestèsia, una paraula preciosa
d’origen grec que designa la correspondència entre diverses percepcions.
Associant elements procedents de dos camps sensorials diferents, la poesia ens
ha ensenyat a plorar amargament, a reconèixer les vocals de Rimbaud pel seu
color, i a sentir, com Baudelaire, que olors, sons i colors es responen.
En l’audició de determinades peces musicals, alguns
compositors han experimentat sentiments de color amb una intensitat que també
va envejar Kandinsky, pintor i teòric de l’art abstracte, quan pretenia que els
seus quadres evoquessin sons en la ment de l’espectador.
El món clàssic ordenava els coneixements en la consonància:
déus i muses, parts del cos, emocions, números, colors, pedres precioses,
plantes, animals... La pintura, la música i la poesia conspiren en inacabables
trames secretes per assolir la somiada unitat. Avui poden convocar la
fotografia, que congela el moviment del temps en la retina de qui mira.
I com que l’aliança entre diferents sentits no és exclusiva
dels creadors, deixem que les imatges facin créixer el deliri sinestèsic:
música sobre la pell, il·lusió d’aromes i sabors. I que els seus efectes
perdurin més enllà d’aquestes fotografies. Que la sinestèsia no ens abandoni mai més.
{ SYN
Sinestesia
La inesperada contradanza de luces y sombras libera la
imaginación y desencadena el tacto, el olor, la temperatura y el gusto.
Emboscados entre blancos y negros, asaltan el alma y desvelan sus impulsos:
tristeza o exaltación, placidez y meditación, misterio o maravilla, atracción y
placer, tedio, repulsión, inquietud o... (Respetemos ese rincón misterioso).
Todas las artes aman la sinestesia, esa hermosa palabra
de origen griego que designa la correspondencia entre diversas percepciones. Asociando
elementos procedentes de dos campos sensoriales distintos, la poesía nos enseñó
a llorar amargamente, a distinguir por su color las vocales de Rimbaud y a
sentir con Baudelaire que olores,
sonidos y colores se corresponden.
Ante determinadas piezas musicales, algunos compositores
han experimentado sentimientos de color con intensidad envidiada por Kandinsky,
pintor y teórico del arte abstracto, que pretendía sugerir sonidos en la mente
de quienes contemplaban sus cuadros.
El mundo clásico ordenaba los conocimientos en la
consonancia: dioses y musas, partes del cuerpo, emociones, números, colores,
piedras preciosas, plantas, animales... La pintura, la música y la poesía conspiran hoy en
inacabables y secretas tramas para alcanzar la soñada unidad. Y ciertamente
pueden convocar a la fotografía que congela el movimiento del tiempo en la
retina de quien mira. Y, puesto que la alianza entre diferentes sentidos
diferentes no son exclusiva de los creadores, dejemos que las imágenes desaten
el delirio sinestésico: música sobre la piel, ilusión de aromas y sabores. Y
que sus efectos perduren más allá de estas fotografías. Que la sinestesia no
nos abandone jamás.
Sinestesia
Argi-itzalen ezusteko kontradantzak askatu egiten du
imajinazioa, eta askatu ukimena, usaimena, tenperatura eta gustua. Zuri eta
beltzen artean ezkutatuta, arimaren jabe egiten dira eta bultzadak agertzen
dira: tristura edo asaldura, lasaitasuna eta meditazioa, misterioa edo miraria,
erakargarritasuna eta plazera, asperdura, higuina, kezka edo... (Errespeta
dezagun txoko misteriotsu hori).
Arte guztiek maite dute sinestesia, zenbait pertzepzioren
arteko elkarrekikotasuna izendatzen duen grezierazko hitz eder hori. Bi esparru
sentsorial desberdinetatik eratorritako elementuak elkartuz, poesiak irakatsi
zigun mingoski negar egiten, Rimbauden bokalak kolorearen arabera
desberdintzen, eta, Baudelaireren eskutik, bat datozen usain, soinu eta
koloreak sentitzen.
Zenbait pieza musikalen aurrean, konpositore batzuek
kolore-sentimenduak izan dituzte, Kandinskyk ere inbidiaz begiratzeko moduko
intentsitatez. Izan ere, arte abstraktuaren margolari eta teorikoak soinuak
iradoki nahi zituen bere koadroei begira zeuden pertsonen buruetan.
Mundu klasikoak kontsonantziaren arabera ordenatzen
zituen ezagutzak: jainkoak eta musak, gorputzeko atalak, emozioak, zenbakiak,
koloreak, harribitxiak, landareak, animaliak... Gaur egun, pinturak, musikak
eta poesiak trama bukaezin eta sekretuetan konspiratzen dute, batasun amestura
heltzeko. Eta, egia esan, begira dagoenaren erretinan denboraren mugimendua
izozten duen argazkia sor dezakete. Eta, zentzumenen arteko aliantza ez denez
sortzaileen esparru esklusiboa, irudiek eldarnio sinestesikoa sor dezatela:
azalaren gaineko musika, lurrin eta zaporeen ilusioa. Eta efektuek argazki
hauek baino haratago iraun dezatela. Sinestesiak ez gaitzala sekula abandonatu.
Synesthesia
Light and
shadows, in unexpected
contredance, liberate the imagination and unchain touch, smell, temperature and
taste. Blacks and whites arouse the impulses of the soul: sadness or
exaltation, placidity and meditation, mystery or wonder, attraction and
pleasure, boredom, aversion, restlessness or ... (Let us respect this
mysterious corner)
All arts
love synesthesia, a beautiful Greek word which names the correspondence between
different perceptions. By connecting elements from two different sensory
fields, poetry has taught us to cry sourly, to recognize Rimbaud’s vowels by
their colour, and to feel, like Baudelaire, that scents, sounds and colours correspond.
In the
audition of some particular musical pieces, some composers have experienced
feelings of colour with an intensity which Kandinsky, a painter and theorist of
abstract art, also envied when, with his pictures, he was trying to evoke
sounds in the onlooker’s mind.
The
classical world classified knowledge according to consonance: gods and muses,
parts of the body, emotions, numbers, colours, jewels, plants, animals...
Painting, music and poetry
conspire in endless secret plots to achieve the dreamt unity. Nowadays
they can summon photography, which
freezes the movement of time in the onlooker’s retina.
And as
the connection between the different senses is not exclusive of artists, let
images make the synesthetic passion grow: music on the skin, illusion of
fragrances and flavours. Let their effects last beyond these photographs. May
synesthesia never abandon us again.
Synesthésie
La contredanse inespérée de lumières et d´ombres libère
l´imagination et désenchaîne le tact, les odeurs, la température et le goût.
Embouchés entre blancs et noirs, assaillent l´âme et ôtent ses impulses:
tristesse ou exaltation, placidité et méditation, mystère ou merveille,
attraction ou plaisir, dégoût, répulsion, inquiétude ou... (Respectons ce coin
mystérieux là).
Toutes les arts aiment la synesthésie, cette belle
palabre d´origine grec qui désigne la correspondance entre diverses
perceptions. En associant éléments provenant de deux champs sensoriels
distinctes, la poésie nous enseignaient à pleurer amèrement, à distinguer les
vocaux de Rimbaud par son couleur et à sentir avec Baudelaire quels odeurs,
sons et couleurs se correspondent.
Devant déterminés pièces musicales, quelque compositeurs
ont expérimenté sentiments de couleur avec une intensité enviée par Kandinsky,
peintre et théorique du art abstract, qui prétendait suggérer sons dans la ment
desquels contemplaient leur cadres.
Le monde classique ordonnait la
connaissance en consonance à: dieux et muses, parts du corps, émotions,
numéros, couleurs, pierres précieuses, plantes, animaux… La peinture, la
musique et la poésie conspirent aujourd´hui dans interminables et secrètes
trames pour atteindre l´unité rêvée. Et vraiment, peuvent convoquer la
photographie, qui congèle le mouvement du temps dans la rétine de ce qui mire.
Et, attendu que l´alliance
entre différents sens différents n´est pas exclusive des créateurs, laissons
que les images dénouent le délire synesthésique: musique sur la peau, illusion
d´aromes et saveurs. Et que ses effets perdurent au delà de ces photographies.
Que la synesthésie ne nous abandonne jamais.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)